Pel meu aniversari em van regalar cursos de ganxet i amigurumi… per diferents motius fins a l’abril no he pogut inciar aquesta formació i com que no sé estar quieta vaig demanar ajua per aprendre pel meu compte mentre esperava.

L’amigurumi són ninots fets de ganxet. L’origen és japonés però avui per avui en s’en fan per tot arreu. El meu primer amigurumi ha estat aquest bolet:

Uncategorized | No Comments »

La Lluna viu a l’espai immens. Viu entre estrelles juganeres que la distreuen i la fan somriure, però la Lluna està trista perquè li agradaria sentir els ocellets del matí  enlloc dels mussols que els té molt sentits.

Li agradaria veure la gent passejant pels carrers plens de botigues obertes. I sobretot, sobretot, el que li fa més il·lusió és veure la lluentor i els colors de veritat de les coses: les fruites, els arbres,  les flors obertes i no veure-les sempre amb la manta fosca de la nit.

La lluna, amiga de les estrelles, és també molt juganera i ambiciosa i a voltes per satisfer el seu desig treu el cap a la terra quan encara es de dia, però quan ella surt de seguida es fa fosc.

El Sol que és més gran que ella i vol que estigui contenta, un cop cada molts anys, li deixa lloc davant seu, encara que sigui només una miqueta, per a que pugui veure tot l’espectacle del món a plena llum, i els ocells, i els colors lluents, i la gent que passeja, i les flors obertes.

És per això que, de tant en tant, cada molts anys des de la terra veiem un eclipsi de sol, perquè la Lluna pugui satisfer el seu desig i segueixi enllumenant-nos feliç durant moltes més nits.

Anna Inglés

contes | No Comments »

En víctor vivia a la ciutat però li encantava quan als estius anaven a la casa de camp. Era lluny de tot el que ell coneixia i tenia molt espai per córrer i jugar amb en Pelut, el seu gos.

En Víctor i la Susanna, la seva germana, inventaven jocs i ajudaven al pare a fer de pagès i treballar la terra.

En Víctor però no volia que arribés la nit. Les nits allà eren molt fosques, molt més fosques que a la ciutat. A més, com eren enmig del camp sentien el llop udolant, les ovellesbalant espantades, el vent bufant  i xiulant ben fort i les fustes de la casa vella cruixint, fent sorolls que atemorien en Víctor. Però llavors, a la seva habitació apareixien uns llums somrients, unes carones que el miraven il·luminades i el feien posar tranquil. Eren un senyal de que la llum tornaria l’endemà.

Ara, en Víctor ja és gran i ja no té por a la foscor. Ja no cal que li recordin que l’endemà la nit haurà passat i ja no va a aquella casa de camp.

Un dia, però, va entrar a una ferreteria i va trobar una “carona amable” en una prestatgeria, apagada, desendollada, esperant que algú se l’endugués i l’endollés de nit per ajudar a algun Víctor, Roger, Maria o Judith a posar-se tranquils mentre esperen que passi la nit.

Anna Inglés

Uncategorized, contes | No Comments »

Comença un 9 any nou.

Sembla que les energies aguantaran i els canvis d’horaris encara em fan ballar el cap… poc a poc reprenc vells hàbits que mai havia d’haver deixat. La inspiració fluctua.

D’entrada he engegat un nou curs al centre cívic de Sant Martí, del qual se’n pot veure algun fruit a www.femxarxa.wordpress.com i que aquest trimestre m’he plantejat realitzar-lo a través d’un fil conductor com és una revista. Esperem que pugui arribar a bon port.

També he creat un bloc per centralitzar les fotos i informacions sobre els Annitsversaris. *^_^* www.annitsversari.blogspot.com

I mentre vaig treballant com de costum en diferents activitats i tasques de les Xarxes (Òmnia i Punt TIC) i aprenent-ne molt de totes les experiències.

L’any passat vaig col·laborar en la organització de la Jornada de dinamització de la Internet Social, i la veritat és que del que vam viure mentre organitzavem vaig aprendre, però del que va passar durant l’11 de desembre al Citilab encara en vaig aprendre més, mostra d’això espero que es vegi reflectida en les formacions futures.

Durant un parell de mesos he estat dinamitzant el tutors d’un curs subvencionat per l’ICD (Institut Català de la Dóna). Es tracta del Programa ENDE, que pretén dotar de maquinari i coneixements tecnològics a entitats de dones. En aquesta edició s’han format unes 300 dones, en representació de les seves entitats. En el seu bloc es pot arribar a través d’enllaços al treball dut a terme per aquestes dones i les seves entitats. El campus virtual utilitzat per a poder donar un suport físic estandaritzat a totes les seus del territori català, va ser moodle.

I entre aquestes i altres coses penso que vaig aportant el meu granet a fer les coses una mica millor…

noves tecnologies | No Comments »

D’acord! Aquest és un post per trencar el gel, per trencar la fredor de la distància de més de 3 mesos sense escriure una lletra (aquí perquè a d’altres llocs m’hi deixo els dits)

Ara mateix estic preparant una activitat sobre música que m’ha permés conèixer moltes aplicacions al voltant de la música. Aplicacions per aprendre, per escoltar, per crear…Entre totes elles avui n’he experimentat una d’estupenda us reprodueixo aquí la descripció que n’he fet i algun exemple de la seva aplicació:

Songza és un espai web que ens permet escoltar la música que vulguem des de qualsevol ordinador sense descarregar-la.

Simplement hem de fer una cerca amb el nom del grup o la cançó i ens ofereix el llistat de totes les coincidències que troba, a partir d’aquí podem escoltar les cançons i fins i tot crear-ne una llista de reproducció per anar escoltant una cançó rere l’altre.

Si la cançó té algun vídeo disponible, ofert per youtube aquest és afegit a la visualització en pantalla mentre escoltem cada cançó.

A més, quan cliquem una cançó de Songza se’ns despleguen tot un seguit d’accions relacionades amb:

• compartir (enviar per mail, publicar l’enllaç a twitter, crear un enllaç o incrustar la cançó en algun web personal),
• valorar,
• escoltar i
• afegir o esborrar de la llista de reproducció a la qual podem establir l’ordre de reproducció que vulguem.

Totes aquestes possibilitats les trobem en una interfície molt senzilla i dinàmica on només cal que escollim quina música volem escoltar i triem que fer-ne amb ella. Així de simple.

Aquí una mostra del resultat de compartir amb Songza:

Només dir que el bloc a més de respirar torna a caminar!

noves tecnologies | No Comments »