A vegades passa que inicies coses que no saps com continuar, com mantenir, o com tancar. Això és més o menys el que ha passat amb aquest blog, el vaig crear amb moltíssimes ganes d’omplir-lo i que fos visitat per molta gent i que poc a poc fos un lloc de referència però a vegades la vida et distreu i t’adones que allò que havies començat s’ha quedat endarrerit i que allò més clàssic, de sempre (Annits), és allò que t’és més fàcil de mantenir.
Últimament he intentat fer moltes coses digitalment parlant, el http://twitter.com/ , el blog (wordpress) , les sindicacions (veure post anterior), el lector de sindicacions Netvibes que realment va estupendament bé per fer una revisió a l’actualitat que t’interessa obrint una sola pàgina web, i així tantes altres coses, ara el Facebook,el picassa, ara el igoogle tot…
També llegeixo molt, molt més: articles d’actualitat, de música, d’informàtica, de disseny de pàgines web, tot tot per internet, claro…ahi va mi vista… I tot creant una gran vida virtual a canvi de la que vaig exhaurint de vital, sense temps per res real trobem temps per mantenir una xarxa virtual, i amb tot plegat segueixo buscant la inspiració divina que em doni la idea definitiva per a fer-me la meva pròpia pàgina web que em pugui reflectir a mi… però improductivament… de moment… cada vegada penso que és massa complicat trobar una metàfora de mi mateixa…
Aquest cap de setmana en un intent de viure una vida de veritat allunyada d’ordinadors hem estat Bilbao… però esto es otra història para ser contada en otro post.
PD: notese la intención de inyectar nueva vida a este lugar.
Internet también es un pañuelo 😉