Tot just fa una setmana (el 10/09/2011) no podia evitar tararejar canços durant tot el dia. Eren els nervis.
Cançons de fa anys que tornaven als meus llavis sense (o masses) records associats, lletres i melodies que tornaven al meu cap.
Poc a poc es va anar fent l’hora, qualsevol comentari incrementava l’emoció. Jo havia viscut desenes de concerts seus, però feia ja més de 10 anys. Tot i amb això una sensació: un concert més per gaudir de valent. No em sembla que faci 10 anys d’aquella retirada. El temps no ha passat.
Finalment arriba l’hora. Comença a sortir el fum a l’escenari. I poc a poc comencen a sortir a l’escenari. El crit esperat va sonar a les nostres oïdes: Bona nit, Malparits! Era el senyal, el viatge en el temps havia començat.
Vam començar amb un Boig de la ciutat que no va deixar ningú indiferent. Vam anar desgranant la discografia i fins i tot els diferents estils de Sopa. Vam ballar i cridar com a bojos, vam emocionar-nos amb clàssics com Sota una estrella amb una il·luminació impressionant a l’escenari. Vam homenatjar en Ninyin. Vam trobar a faltar cançons que sabíem que havien sonat la nit anterior. Vam reflexionar. Vam escoltar les paraules d’en Gerard. Rituals habituals que donada la circumstància actual anaven tenyits de colors més radicals.
Vam gaudir de 3 hores de concert, que ni els millors temps hàviem tingut concerts tan llargs. Per a alguns potser massa llarg i fins i tot massa polític. Jo m’hi hagués passat tota la nit. Potser és que mai en tinc prou. Potser ells ho acusaven més que nosaltres, i és que els salts finals de cançó cada vegada eren menys alts, però s’agraeix la predisposició i ganees de festa i de transmetre la força a l’escenari.
Si bé és cert que mentalment vam tornar als 15 anys, un signe que em va cridar l’atenció, va ser quan en les cançons lentes van tornar a aparèixer els encenedors que en els darrers temps havien estat substituïts per pantalles de mòvils i càmeres. Potser és que a aquests concerts hi va anar molta gent que també feia temps que no anava a concerts, o simplement que havíem tornat tots 10 anys enrere.
Aquí us deixo un petit moment del gran concert:
I unes quantes fotografies de diferents moments del concert:
Aquí teniu el web de Sopa de cabra: http://www.sopadecabra.net/ En ell s’hi recullen tweets, imatges, cançons… i tota la informació relacionada.