Primavera Sound, Sónar, PopArb, Vida Festival i Cruïlla: 5 setmanes 5 festivals, aquest ha estat l’objectiu no intencionat dels darrers mesos.
Amb la previsió de no anar enlloc espectacular aquest any per vacances, he optat per posar espectacle als meus caps de setmana. Per desconectar, per passar-ho més lleugerament i sempre amb la música com excusa. Continua llegint
Ja està aquí el podcast amb les recomanacions musicals d’una servidora al programa de La Tarda amb Sergi Garcia.
Fi de festa Primavera Sound
Per escriure del Primavera Sound tenim molts aspectes sobre els que reflexionar. Les crítiques musicals han cremat per les diferents seccions de cultura i corregut per les xarxes socials. Hem compartit llistats de selecció de concerts de cada assitent, s’ha parlat dels propis assistents als concerts i les seves peculiaritats, etc. Com ho he vist jo, intentaré simplificar-ho. Continua llegint
Una mica de lectura recomanada. I el primer dilema, com parlar d’un llibre sense desvetllar-ne el contingut? Directes a la fitxa tècnica i el públic objectiu.
Els capaullus no regalen flors, de @modernadepueblo és un fenòmen dels nostres temps. Continua llegint
Xoel López al Teatre Joventut
Divendres passat (5/4/2013) vaig anar, en bona companyia, a veure un concert. Per mi, com molts sabreu, és habitual anar de concert, però reconec que aquest em va tocar la fibra de manera especial. Continua llegint
Has sentit a parlar del Sounds For Twitts? Encara no? No et preocupis tot just acaba de començar però sonarà i molt.
Aquesta setmana s’ha inaugurat una nova cita periòdica a la ciutat de Barcelona que permet acostar bandes i músics (sounds) al seu públic, de manera presencial i através de la xarxa (twitts). Continua llegint
Un matí et lleves, et dutxes, et vesteixes, prens un café adormida i casi per inèrcia obres la porta i surts al carrer. Et gires, palpes les claus a la butxaca de la bossa, les treus i tanques la porta amb dues voltes i et dirigeixes a l’ascensor.
Vuit plantes et donen el temps just per desenredar els cables dels auriculars, endollar-los i col·locar cada auricular en una orella.
Surts de l’ascensor, engegues la música de l’iPhone, i obres la porta del carrer. Comença a sonar la música. El sol et toca la cara, somrius, la melodia et fa somriure, és en aquest moment quan despertes i comença el teu dia.
És així com un dia vaig decidir compartir la cançó que em feia somriure i agafar el ritme. Sota el “hashtag” o etiqueta de #wakeupsongs vaig compartir-la i animar la gent que m’oferís les seves que vaig anar emmagatzemant en aquesta playlist de grooveshark:
Encara és oberta a les aportacions i evidentment a fer somriure i despertar qui calgui. Hi ha cançons per despertars més alegres, i d’altres més tranquils o melancòlics, la qüestió és trobar el que vagi bé per cada moment.
Amb aquesta iniciativa vaig conèixer també un altre projecte, molt interessant basat en el mateix concepte: Wake Up Barcelona (@wakeupbarcelona)que podeu veure al seu web ple de cançons dels diferents despertars de la ciutat 😉 de @meritxellmatas
Avui recercant per completar aquesta entrada he descobert encara una altra iniciativa similar que podeu trobar a twitter:
Songs I wake Up to: @wakeupsongs de Chicago
Agraeixo i dedico aquest post a la @nuriavives que vaig re-conèixer (ja ens coneixíem virtualment) a la gala dels Premis Blocs Catalunya i que em va recordar aquest recull de cançons que ens alegren els matins i em va fer pensar en reprendre’l.
Tot just fa una setmana (el 10/09/2011) no podia evitar tararejar canços durant tot el dia. Eren els nervis.
Cançons de fa anys que tornaven als meus llavis sense (o masses) records associats, lletres i melodies que tornaven al meu cap.
Poc a poc es va anar fent l’hora, qualsevol comentari incrementava l’emoció. Jo havia viscut desenes de concerts seus, però feia ja més de 10 anys. Tot i amb això una sensació: un concert més per gaudir de valent. No em sembla que faci 10 anys d’aquella retirada. El temps no ha passat. Continua llegint
El cap de setmana passat era ple de música per tot arreu. A Barcelona arrencaven els concerts de Sopa de Cabra (en parlaré al proper post) i les festes majors cuegen encara per tot el territori català, el teatre tenia la seva cita a Tàrrega i a Sant Boi es cel·lebrava el 23è Festival de música Altaveu.
L’altaveu és un festival local que sempre ha donat el seu suport a grups emergents i que sempre han programat majoritàriament a grups d’aquí. Aquest any amb els caps de cartell que tot bon festival havia de tenir aquest estiu (Manel i Antònia Font).
Nosaltres però vam optar per una opció més discreta. Donat que fa poc vam descobrir en Joan Colomo vam voler tornar-lo a veure per saber si ens ratificàvem en les nostres impressions.
Tot i els problemes que vam tenir per arribar, en @cocarroi, la @maihaviaditque i jo al concert (trànsit dens a plaça Espanya causada pels “sopes”, i perduts per Sant Boi, per un cop trobats cercar aparcament) vam fer acte de presència a mig concert dels 4t1a.
D’entrada ens va cautivar l’espai. Cal Ninyo és habitualment una petita sala d’actes que per l’ocasió va enretirar totes les seves files de cadires per deixar una sala de fusta a terra i sostre que donava un espai càlid, acollidor i fins i tot una mica màgic.
Dels Quart Primera podríem resumir dient que és una llàstima no haver arribat a convidar-los mai a donar un concert a casa. Algú sap si encara ho fan? Tot i que ja no tenim l’espai que teníem quan els vam descobrir i ho vam pensar… En fi, ens resignarem a veure’ls de manera convencional.
Una veu bonica i íntima. Un gust sentir l’estona que vam poder sentir.
Tot seguit va començar el concert de Joan Colomo.
Com l’ocasió anterior va sonar tan còmode com en l’altre concert, només que la frescura vam veure que no era tanta, ja que algunes gràcies són repetides com a qualsevol guió de concert. Res greu.
L’escenari és igual, si potser al moog semblava casa seva, Cal Ninyo tampoc no era un lloc estrany (encara que no hi hagués tocat mai no li seria estrany). Els experiemnts amb les veus pregrabades van ser un no parar mentre ens explicava les cançons que tenien al disc, i dic explicàven perquè no totes les va arribar a tocar. És estrany però és així un no sempre té els mitjans en concert que es tenen en una gravació. A causa d’això i per ocupar el temps que els havia estat assignat vam poder escoltar unes versions de Roxette memorables.
Si més no, va ser tot força divertit. Potser ens hauríem de plantejar com dur a terme totes les cançons del disc al directe per poder evolucionar i crèixer, perquè amb el que vam veure, tot i pasar-ho bé, no podem passar a grans concerts.
Realment la coincidència de grans cites musicals en dia i hora (Sopa de cabra a Barcelona, Manel a l’Ateneu de l’Altaveu, …) van fer que la sala estigués més buida del que s’esperava. Però d’altra banda, poques vegades podrem veure un concert amb aquesta intimitat, com entre amics. Bon record de l’Altaveu.
Pel que fa a Sant Boi, potser no tant, recordeu que al principi us deia que buscàvem aparcament? doncs vam deixar el cotxe en un aparcament municipal que tancava a les 24 h , evidentment amb les presses del concert no ens vam adonar i quan vam anar a cercar el cotxe ja estava tancat. Sort dels SantBoians que són bones persones i un usuari de l’aparcament ens va obrir la porta. Mai li estarem prou agraïts!
Us deixo algunes imatges dels concerts gràcies a la Carmen @maihaviaditque .
Un secret a veus, si aneu als seus concerts potser trobeu els Standstill 😉
Dissabte passat vaig assistir a la 3a trobada d’ Instagramers de Barcelona. Es tracta d’una iniciativa que es porta duent a terme des de fa uns mesos i que permet posar cares als que hi ha rere l’objectiu de l’iPhone de les imatges que veiem a diari a través d’Instagram.
(Instagram és una aplicació/xarxa social que ens permet després de fer una foto aplicar-li uns filtres i enfocaments per a compartir-la amb una comunitat.)
Aquesta iniciativa que realitza @igersbcn ha aconseguit atreure una multitud del gent, que en les diferents edicions, ha compartit xerrades, desvirtualitzacions, aplicacions per a fer millors fotos (per després penjar-les a Instagram), cerveses (gràcies al suport que ha ofert @moritzbarcelona a aquesta iniciativa en vàries ocasions), i sobretot ens hem conegut els uns als altres, conexions que han passat d’instagram a twitter i d’allà de ben segur que arribaran a ser amistats o negocis, qui sap.
De cada trobada se’n deriva una gran quantitat enorme de fotografies penjades: vistes, terrasses, copes, plankings, autofotos, grups, etc. que per una estona omplen l’instagram de Barcelona. Potser això els va animar a proposar el que vam fer en la darrera trobada de dissabte.
Aquest darrer cop hi havia un objectiu final rere la trobada. Aquest cop, va ser amenitzada pel grup The Pinker tones que a través de les fotografies dels allà presents realitzaran un videoclip fet única i exclusivament amb Instagram. Podeu llegir aquí la iniciativa (recull d’imatges) i convocatòria (on trobareu part dels organitzadors de la vetllada.).
Eines
No sabem si faràn servir Pummelvision per realitzar automàticament el vídeo o si hi haurà una edició, però el que podem avançar són les imatges que composaran aquest vídeo: http://instaclip.tv/thepinkertones/
També les podeu veure a l’Instagrid de #thepinkertones . Amb Instagrid podreu veure les galeries de qualsevol usuari d’Instagram o hashtag (etiqueta) que vulgueu.
La trobada,
va ser agradable com sempre, ja que ens vam retrobar molts dels Instagramers de les edicions anteriors, i alguns de nous, tot i que en ser cap de setmana van faltar alguns dels habituals que es van trobar a faltar.
En aquestes trobades hi ha un munt de feina d’organització i promoció que agraim molt els assistents per permetrens accedir a aquests espais i events. Els que en formeu part sé que us donareu per aludits i preferiria no caure en l’error de deixar-me ningú.
The Pinker Tones on the rocks
El concert,
sorprenentment acústic, The Pinker Tones ens tenen acostumats a un so més electrònic que no podien portar al local on ens trobavem així que les cançons pròpies o versions van sonar a ritme de pandereta, guitarra i fins i tot ukelele, tranquiles i íntimes.
Aplicacions per a fer millors fotos,
reprenent aquesta idea anterior, quines Apps feu servir per a millorar les fotos i aplicar-los els efectes més especials del món?
Us animo a que deixeu en els comentaris les vostres i en deixeu una petita frase de perquè la recomaneu. Si en recollim prous entre tots em comprometo a fer-ne un post per recomanar-les.
Algunes de les meves:
Squareready: per enquadrar imatges en el marge quadrat d’instagram, permet afegir fons de colors.
Photosynth: Panoràmiques de 360º increïbles
Labelbox: afegeix etiquetes a les teves fotografies
(quan faci el post exclusiu amb la vostra ajuda en posaré més)
Altres notícies relacionades,
hi ha informacions que donarien per una entrada completa però amb senyalar-les aquí crec que serà suficient.
Respecte d’Instagram: Durant el mes d’agost més de 50 milions de fotografies s’han pujat a aquesta aplicació
Instagram i els usuaris d’smartphone: Els que teniu un android molt aviat també podreu utilitzar Instagram Més info.
