Val a dir que encara estic impressionada pel titular del diari “Qué” en el que deia que un home havia matat al seu company de d’habitació a un hospital de Lleida a cops de destral.

Si es cert que et poden tocar companys d’habitació insuportables, en habitacions on respirar és possible que molesti al el costat pel simple fet de que està allitat a menys d’un metre de tu. Que si que als hospitals, i més als més antics les condicions són bastant deplorables, i us ho dic per experiència. L’últim més de 2007 he passat més tardes a l’hospital que enlloc fent companyia al meu pare i sincerament hi ha moments que no saps si estas amb ell o amb el del costat o amb la seva família.

Per no parlar de la pèrdua d’intimitat. No hi ha un moment per parlar amb el teu familiar malalt que no hi hagi algú al seu costat. Així és impossible acomiadar-se sincerament o dir paraules dures però necessàries en certs moments.
Tornant a la notícia del diari, es cert que a vegades et poc tocar algun malalt insuportable al costat. Potser que rondini, ronqui o fins i tot que cridi, però arribar al punt de sentir la necessitat de matar-lo? potser se’ls hi ha escapat de les mans això, no?

I el més important…que fa una destral a una habitació d’hospital?

Com pot ser que un malalt tingui una destral a l’habitació? algún familiar li duria no?

LA gent esta desquiciada, no estàs segur ni a un hospital on representa que estàs controlat, i dic representa perquè tinc els meus dubtes, sincers.

Bé simplement volia reflectir certes coses que m’al·lucinen encara avui dia!!!

Annits