Per fi cau a les meves mans un instrument que em permet treure profit del temps que fina ara perdía en transports públics. El més habitual era dedicar aquestes parts del dia a escoltar música, jugar a algún joc, llegue algún llibre, o simplement gaudir del paissatge o de la gent amb la q comparteixo el trajecte.
Des que tinc el nou telèfon mòbil amb connexió a Internet ara no sóc un subjecte pacient sino que puc actuar i transmetre i comunicar qualsevol cosa com si dugués l’ordinador de casa però amb un aparell de 100grs.
És molt possible que a partir d’ara actualitzi de manera diferent. Més sovint, més breu, diferents temes. Noves etapes vitals que impliquen canvis virtuals.
Sobretot és una nova manera d’immediatesa i de plasmació dels pensaments, casi a temps real.
Fotografia del telescopi de l’observatori Fabra
nena, que te veig molt posada en serio amb això de sa web aquesta eehhh! vas a tope! ejejejej ja me contaràs! un besicoo!