Fi de festa Primavera Sound
Per escriure del Primavera Sound tenim molts aspectes sobre els que reflexionar. Les crítiques musicals han cremat per les diferents seccions de cultura i corregut per les xarxes socials. Hem compartit llistats de selecció de concerts de cada assitent, s’ha parlat dels propis assistents als concerts i les seves peculiaritats, etc. Com ho he vist jo, intentaré simplificar-ho.
Aplicacions, previ a l’inici del festival ja ens hem pogut organitzar i triar quines actuacions volíem prioritzar de la gran oferta. He arribat a veure fins a 3 aplicacions mòbils diferents: la oficial del primavera, el Connect de Heineken i una tercera similar a la primera però no oficial. Malgrat les bones intencions la oficial és força lenta però ens ha permès tenir en compte les cancelacions de darrera hora des de la font oficial.
Que dir de Connect, una gran iniciativa però de dubtòs èxit. La wifi de Heineken no funcionava i l’aplicació xuclava el tresor de tot ser amb mòbil, la bateria. La geolocalització no era precisa ni el temps ni amb les distàncies, però els encoratjo a seguir intentant avançar en el seu desenvolupament. Pot arribar a ser molt útil.
Connexió, lligat amb l’anterior està el tema de la covertura i com molts dels festivalers es quedaven en una desconnexió total només d’arribar al recinte. La quantitat d’antenes instal·lades, les wifis i demés no van ser suficients quan s’aglutinaven les persones davant d’algun concert. Això va fer molt complicat en certs moments les reagrupacions o trobades d’amics de gustos diferents. I és que amb 7 i a estones fins a 10 escenaris diferents la cosa es complica.
Amb tants escenaris un clàssic d’aquest festival són les distàncies. Aquest any, amb l’ampliació del terreny també ha augmentat la distància entre escenaris, sobretot entre escenaris principals. Per seguir les actuacions de caps de cartell ens convertiem en corredors de la famosa course navette, on el nostre xiulet eren les promeres notes de l’escenari de destí, i un cop acabat el concert corrents de nou a l’altre escenari, punta a punta i piiiii (inici de l’altre concert).
Un altre gran protagonista de l’edició d’enguany ha estat el fred. Si en edicions anteriors gaudiem de les noves tendències de l’estiu i podiem treure de l’armari els tirants i els vestidets, aquest any el que hem hagut de treure de l’armari són els abrics i anoracs que ja haviem desat fins l’any que ve.
En aquest festival també s’ha parlat molt d’etiquetes. A la xarxa, la pròpia organització va engegar la pretenciosa etiqueta #bestfestivalever que hem vist associada a la de cada edició #ps13 una i una altra vegada. També una campanya (Fundación Primavera Sound) s’encarregava d’etiquetar el tipus de públic assistent. Cada cop les etiquetes tant habituals i útils en el món digital ens estan fent agafar el costum d’etiquetar-ho tot, de fet etiquetar és en general una necessitat humana que està arribant una mica a l’extrem. Potser ens hem de plantejar que no és necessari, arribem a punts en que les classificacions són tant subjectives que cada un en té una consideració particular i diferent d’una mateixa etiqueta. Però el mes greu és quan aquestes etiquetes s’utilitzen per menystenir i estigmatitzar els individus. Parlem d’adjectius com : hipster, modernet, gafapastas, heavy, poppie, pijo… que molts cops són emprats de bona fe però moltes altres de manera despectiva. Sigueu el que sigueu no busqueu els límits d’una etiqueta i gaudiu de ser com sou!
El més important de tot: la Música. Pel que fa al factor musical han corregut línies i línies de lletres crítiques i constructives en centenars de mitjans i blocs. I de tot plegat em queda una sensació: cada assistent a aquest festival ha viscut un festival diferent. La diferent oferta permet fer una experiència a la carta però també grans conflictes i decisions importants a prendre davant de solapaments i distàncies a recòrrer i concens entre els grups d’amics.
Un clàssic al Primavera és el descobriment de noves bandes o músics que no coneixiem abans i que a vegades tenim la sort de veure o a vegades la malasort de perdre’ns fet que ens fa valorar-los encara més i tenir-los en consideració a l’hora d’escoltar música just passat el festival. L’altre clàssic és el retrobament amb antigues bandes, com el cas de Blur o The Postal Service. Però també hem tingut revivals de revisió d’àlbums de fa 10 anys o més, com el cas de The Breeders o Los Planetas. Alguns despistats que no havien llegit la lletra petita els va sorprendre que certs grups no toquessin altres cançons (d’altres àlbums) o innovessin en l’actuació. Senyores i senyors hem de llegir els cartells o fer ús de les apps per no endur-nos sorpreses.
Tant per reviure grans moments viscuts com per veure allò que ens vam perdre us recomano els vídeos que estan penjant a youtube, al canal Primavera Sound TV , la pròpia organització.
I dels concerts no diré res? doncs en aquesta entrada no. Hi ha moltes opinions i crítiques ara mateix com per afegir-ne una més i com que cada un/a haurà tingut la seva pròpia experiència i opinió, que més dona com ho hagi viscut jo. Potser un altre dia.