Estem de cara a l’Octubre… aviat comença el nou curs per als adeults (les escoles ja han començat) i tots ens estem plantejant noves formacions, graus, postgraus, màsters,… però hi ha altres cursos que comencen que també són importants.

El 4 d’octubre torno a començar les classes d’iniciació a Internet al centre cívic de Sant Martí. Ho faig des de fa uns 3 anys. Així d’entrada no sembla res espectacular, veritat? però si us dic que la mitjana d’edat són els 65 anys? com us quedeu?

Per mi és una satisfacció contribuir a que aquestes persones s’acostin una mica més a la vida actual a través de les tecnologies, a que entenguin el que signifiquen les publicitats de la tele o de la seva bústia, o fins i tot les paraules dels seus néts.

Les motivacions són vàries però totes dignes i per mi dignificants:

– Alguns volen escurçar distàncies intel·lectuals enre ells i els seus fills o néts, “si ells poden fer-ho perquè jo no?”

– Altres amb els fills lluny volen poder comunicar-s’hi a través de l’ordinador.

– Altres perquè s’han vist envoltats de tecnologia(demanar hora al metge, els bancs…) i no saben com afrontar-la.

– Hi ha qui s’hi apunta per curiositat, per fer alguna cosa i no estar-se a casa, si és que es atractiu dir que vas a “classes d’informàtica, o de algo de eso del ordenador”, que és el que diuen ells el primer dia de classe.

Això és una mostra d’algunes de les seves “excuses” per estar en aquella aula el primer dia de classe.

Què volen aprendre? TOT!

Us imagineu fer un programa formatiu amb aquest objectiu? Algunes vegades els sonen noms com faceboock, però a vegades no saben ni pronunciar-ho i tot i no saber fer anar el ratolí (en alguns dels casos) tots volen arribar a aprendre a baixar-se coses de la xarxa (sempre els dic que jo això no els hi ensenyaré, que prou feina tenim amb la resta).

Amb aquestes perspectives la única opció metodològica efectiva és l’adaptació.

El primer dia no toquem els ordinadors, ens dediquem a presentar-nos i a veure quines expectatives tenen posades en el curs. I a partir d’aquí jo m’elaboro un itinarari que ens permeti passar per tots els coneixements però amb un ordre i guiatge que ens permeti passar des del punt d’engegar la màquina fins al punt de ser autors d’un bloc ( a vegades amb més d’un trimestre, es clar).

No sempre tothom aconsegueix assolir tot allò que es pensava però el que és cert és que aprenen moltes coses però la més important, al meu criteri, és que perden la por. Abans de venir no obren ni cliquen res per si ho esborren o ho trenquen, o entren virus. Després de tres mesos, aprenen a clicar, obrir i desar, sense por, amb bons criteris.

Ja us aniré explicant les inquietuds d’enguany i les dinàmiques que anem treballant per a fer als nostres adults a aprendre coses que nosaltres tenim tant interioritzades que fins i tot costa explicar.

En edicions anteriors han aprés: ratolí i teclat, gmail, adjuntar, googledocs (amb documents compartits), facebook, seguretat, pàgines web (conèixer i reconèixer webs fiables), diferència entre navegador – cercador -enciclopèdia (wikipèdia), el programari lliure, picasa, blogger, wordpress, weebly, seguretat a la xarxa.

És evident que no tots ho han fet tot i que els que han arribat a els nivells superiors és perquè han fet més d’un curs.

A veure quins valents tindré a l’aula aquesta tardor? Aquests són alguns d’ells.