Primavera Sound, Sónar, PopArb, Vida Festival i Cruïlla: 5 setmanes 5 festivals, aquest ha estat l’objectiu no intencionat dels darrers mesos.
Amb la previsió de no anar enlloc espectacular aquest any per vacances, he optat per posar espectacle als meus caps de setmana. Per desconectar, per passar-ho més lleugerament i sempre amb la música com excusa. Continua llegint
Xoel López al Teatre Joventut
Divendres passat (5/4/2013) vaig anar, en bona companyia, a veure un concert. Per mi, com molts sabreu, és habitual anar de concert, però reconec que aquest em va tocar la fibra de manera especial. Continua llegint
Has sentit a parlar del Sounds For Twitts? Encara no? No et preocupis tot just acaba de començar però sonarà i molt.
Aquesta setmana s’ha inaugurat una nova cita periòdica a la ciutat de Barcelona que permet acostar bandes i músics (sounds) al seu públic, de manera presencial i através de la xarxa (twitts). Continua llegint
Un matí et lleves, et dutxes, et vesteixes, prens un café adormida i casi per inèrcia obres la porta i surts al carrer. Et gires, palpes les claus a la butxaca de la bossa, les treus i tanques la porta amb dues voltes i et dirigeixes a l’ascensor.
Vuit plantes et donen el temps just per desenredar els cables dels auriculars, endollar-los i col·locar cada auricular en una orella.
Surts de l’ascensor, engegues la música de l’iPhone, i obres la porta del carrer. Comença a sonar la música. El sol et toca la cara, somrius, la melodia et fa somriure, és en aquest moment quan despertes i comença el teu dia.
És així com un dia vaig decidir compartir la cançó que em feia somriure i agafar el ritme. Sota el “hashtag” o etiqueta de #wakeupsongs vaig compartir-la i animar la gent que m’oferís les seves que vaig anar emmagatzemant en aquesta playlist de grooveshark:
Encara és oberta a les aportacions i evidentment a fer somriure i despertar qui calgui. Hi ha cançons per despertars més alegres, i d’altres més tranquils o melancòlics, la qüestió és trobar el que vagi bé per cada moment.
Amb aquesta iniciativa vaig conèixer també un altre projecte, molt interessant basat en el mateix concepte: Wake Up Barcelona (@wakeupbarcelona)que podeu veure al seu web ple de cançons dels diferents despertars de la ciutat 😉 de @meritxellmatas
Avui recercant per completar aquesta entrada he descobert encara una altra iniciativa similar que podeu trobar a twitter:
Songs I wake Up to: @wakeupsongs de Chicago
Agraeixo i dedico aquest post a la @nuriavives que vaig re-conèixer (ja ens coneixíem virtualment) a la gala dels Premis Blocs Catalunya i que em va recordar aquest recull de cançons que ens alegren els matins i em va fer pensar en reprendre’l.
Tot just fa una setmana (el 10/09/2011) no podia evitar tararejar canços durant tot el dia. Eren els nervis.
Cançons de fa anys que tornaven als meus llavis sense (o masses) records associats, lletres i melodies que tornaven al meu cap.
Poc a poc es va anar fent l’hora, qualsevol comentari incrementava l’emoció. Jo havia viscut desenes de concerts seus, però feia ja més de 10 anys. Tot i amb això una sensació: un concert més per gaudir de valent. No em sembla que faci 10 anys d’aquella retirada. El temps no ha passat. Continua llegint
Dissabte passat vaig assistir a la 3a trobada d’ Instagramers de Barcelona. Es tracta d’una iniciativa que es porta duent a terme des de fa uns mesos i que permet posar cares als que hi ha rere l’objectiu de l’iPhone de les imatges que veiem a diari a través d’Instagram.
(Instagram és una aplicació/xarxa social que ens permet després de fer una foto aplicar-li uns filtres i enfocaments per a compartir-la amb una comunitat.)
Aquesta iniciativa que realitza @igersbcn ha aconseguit atreure una multitud del gent, que en les diferents edicions, ha compartit xerrades, desvirtualitzacions, aplicacions per a fer millors fotos (per després penjar-les a Instagram), cerveses (gràcies al suport que ha ofert @moritzbarcelona a aquesta iniciativa en vàries ocasions), i sobretot ens hem conegut els uns als altres, conexions que han passat d’instagram a twitter i d’allà de ben segur que arribaran a ser amistats o negocis, qui sap.
De cada trobada se’n deriva una gran quantitat enorme de fotografies penjades: vistes, terrasses, copes, plankings, autofotos, grups, etc. que per una estona omplen l’instagram de Barcelona. Potser això els va animar a proposar el que vam fer en la darrera trobada de dissabte.
Aquest darrer cop hi havia un objectiu final rere la trobada. Aquest cop, va ser amenitzada pel grup The Pinker tones que a través de les fotografies dels allà presents realitzaran un videoclip fet única i exclusivament amb Instagram. Podeu llegir aquí la iniciativa (recull d’imatges) i convocatòria (on trobareu part dels organitzadors de la vetllada.).
Eines
No sabem si faràn servir Pummelvision per realitzar automàticament el vídeo o si hi haurà una edició, però el que podem avançar són les imatges que composaran aquest vídeo: http://instaclip.tv/thepinkertones/
També les podeu veure a l’Instagrid de #thepinkertones . Amb Instagrid podreu veure les galeries de qualsevol usuari d’Instagram o hashtag (etiqueta) que vulgueu.
La trobada,
va ser agradable com sempre, ja que ens vam retrobar molts dels Instagramers de les edicions anteriors, i alguns de nous, tot i que en ser cap de setmana van faltar alguns dels habituals que es van trobar a faltar.
En aquestes trobades hi ha un munt de feina d’organització i promoció que agraim molt els assistents per permetrens accedir a aquests espais i events. Els que en formeu part sé que us donareu per aludits i preferiria no caure en l’error de deixar-me ningú.
The Pinker Tones on the rocks
El concert,
sorprenentment acústic, The Pinker Tones ens tenen acostumats a un so més electrònic que no podien portar al local on ens trobavem així que les cançons pròpies o versions van sonar a ritme de pandereta, guitarra i fins i tot ukelele, tranquiles i íntimes.
Aplicacions per a fer millors fotos,
reprenent aquesta idea anterior, quines Apps feu servir per a millorar les fotos i aplicar-los els efectes més especials del món?
Us animo a que deixeu en els comentaris les vostres i en deixeu una petita frase de perquè la recomaneu. Si en recollim prous entre tots em comprometo a fer-ne un post per recomanar-les.
Algunes de les meves:
Squareready: per enquadrar imatges en el marge quadrat d’instagram, permet afegir fons de colors.
Photosynth: Panoràmiques de 360º increïbles
Labelbox: afegeix etiquetes a les teves fotografies
(quan faci el post exclusiu amb la vostra ajuda en posaré més)
Altres notícies relacionades,
hi ha informacions que donarien per una entrada completa però amb senyalar-les aquí crec que serà suficient.
Respecte d’Instagram: Durant el mes d’agost més de 50 milions de fotografies s’han pujat a aquesta aplicació
Instagram i els usuaris d’smartphone: Els que teniu un android molt aviat també podreu utilitzar Instagram Més info.
Ahir vaig descobrir en Joan Colomo.
Va ser una grata sorpresa, una casualitat i una recomanació. Buscàvem saciar les ganes de concert i aquesta setmana semblava que aquesta era la oportunitat. El lloc (Moog) no era un escenari habitual, per tant feia crèixer la incògnita. Era part del Mas i mas festival.
Vam entrar i tot d’una va començar en Mau tocant samplers i bateria, fent experiments amb l’harmònica i sorprenent amb el teclat i els pregravats en el propi moment. Amb lacol·laboració puntual d’en Colomo en alguna cançó va demostrar com d’autònom i complet pot arribar a ser.
Un cop acabada la seva actuació sorprenent va ser el moment de desmuntar i muntar de nou el petit espai del Moog per a la banda.
I llavors acompanyat de teclat, baix i bateria va començar en Joan Colomo a desgranar les seves cançons amb la seva guitarra. Es tractava de la prsentació del seu treball, Producto interior bruto Vol.1, ha hagut de dividir en 2 volums per la quantitat de cançons que genera.
I que dir del concert? Divertit i espontani, en Colomo com si fos a casa interaccionava amb el públic i els feia participar sempre que les lletres ho permetien i el públic semblava un club de fans que corejaven totes les seves cançons. Els canvis de registre i el pas dels greus als aguts i d’aguts a greus sembla un joc de nens per a ell. I les cançons poden ser d’allò més “variopintes”, unes dignes de les millors cançons de la bressola per a nens petits (l’ocell – podeu escoltar-la aquí sota) i d’altres de més crues i profundes en el seu contingut.
Escolteu aquí el seu disc Contra todo pronóstico
Val a dir que la sala va ser ideal, un espai petit on cabiem tots i donava el caliu adient per al concert. Gran troballa i retrobament com a sala de concerts d’aquesta sala més coneguda com club de techno i rock.
Una recomanació escolteu Joan Colomo (per aprendre les cançons) però sobretot aneu a cantar-les als concerts i gaudiu d’una festa amb els colegues.
I és que tot el concert en general em va deixar la sensació d’uns nens que jugaven a fer cançoncs i que s’ho passven tan bé que es contagiava.
Us deixo un petit vídeo del concert, molt curtet.
[quicktime]http://annits.com/wp-content/uploads/2011/09/20110902-193738.mov[/quicktime]
Després d’un dia de feina començava el viatge de 6 hores en cotxe. Destí: Múrcia. Estrella Levante SOS 4.8
Foto de garzhia
Les 6 hores de camí han fet que no puguèssim veure part del cartell de divendres tarda, però ja ho compensarem. L’arribada una mica tardana gràcies a les instruccions estranyes del nostre GPS, ens porta directe a la Pensió. Pensión Campoy II, a 30 euros la nit d’habitació doble amb lavabo, una envidia, más barato que el camping!!!
Vam trigar en arribar al recinte el que costa deixar les maletes, revisar el grau de netedat de la pensió i esperar que arribi un taxi a les portes d’un hospital.
Un cop als voltants del recinte alguns problemes. A tenir en compte si un dia s’ha de organitzar un festival:
– Cartells informatius!!! i no em refereixo a cartells del estil “Pedazo Temazo” que podíem trobar a patades, sinó cartells que indiquin, l’entrada, el canvi d’entrades per braçalets, o acreditacions. Vam trigar més en saber on estava la nostra cua que en fer-la.
– CAIXERS!! si muntes un festival en un lloc allunyat del centre de la ciutat assegurat de que hi ha caixers i si no, posa un caixer mòbil dins el recinte. La gent gasta si té diners, si no els té no compra!!! dóna’ls l’oportunitat de tenir-ne!!
Una altra possibilitat és tenir màquines expenedores de tickets que funcionin amb targeta.
Un cop dins…
Un cop dins, la organització força bé, escenaris, serveis, poques cues, barres suficients, auditori, carpes cobertes, varietat en aliments i fins i tot un mercat d’articles relacionats amb el festival i d’altres manualitats i merchandising.
Vam patir el concert de Franz Ferdinand que si sonaven bé però la gent estava prou beguda i moguda com per no deixar-nos ni veure ni gaudir del concert, ja que intentàvem no acabar aixafats. Tot i amb això, van repassar els èxits habituals i un final electrònic que, tot i ser més curt, era prou semblant al del concert de Badalona.
Vam sobreviure i vam seguir gaudint de concerts un rere l’altre, intercalats amb estones de ball a la Carpa Jack Daniels que ens va reservar certes agradables sorpreses durant el cap de setmana.
Després d’una primera jornada vam anar a dormir, o ho vam intentar. Múrcia disposa d’una flota de 188 taxistes que havien de transportar unes 40mil persones en certes hores concretes i això complicava molt el trobar taxis lliures.
Després de 3/4 d’hora, per fi, vam trobar un taxi que ens va dur a la nostra pensió per descansar i agafar forces per a les següents hores de festival que quedaven per davant.
Dissabte al matí lluïa un sol d’estiu. Un cafè amb llet i cap al centre a veure una mica la ciutat de Múrcia i gaudir de les seves tapas, servides en campanyes de Caña + tapa = 2 euros!
Després de dues tapes ben bones vam trobar-nos amb la resta d’amics i vam acabar a un bar cridats pel reclam de “Cubo de 12 quintos a 8 euros“, com que la cosa prometia vam quedar-nos-hi però “desgraciadament” no hi havia lloc a la terrassa i vam haver de menjar dins. Aquesta mala sort va ser la nostra salvació en el moment en que de manera inesperada cau sobre una de les ciutats més seques (el riu Segura en mig de la ciutat baixa ben sec) un diluvi acompanyat de pedra i tot. Va estar plovent amb fortes ràfegues de vent durant uns 3/4 d’hora.
Però la pluja para i tornem als concerts (això si, passant per la pensió primer i coneixent un parell de taxistes molt simpàtics!)
Vam veure l’esperadíssim concert de Nada Surf, que per culpa de la pluja van haver d’escurçar un concert que va sonar de meravella, i que va acompanyar una posta de sol força encantadora. Moment “Temazo” quan van tocar una versió de la cançó “Evolución” de Mercromina que inclouen en el seu nou disc de versions.
Després d’això vam fer el nostre pas reglamentari per la carpa Jack Daniels, normalment amenitzada pels Pin & Pon Dj’s que com sempre van fer-nos ballar alegrement en tot moment. Però en aques moment el que estava sonant a la Carpa JD’s era Tachenko en acústic, fora de programa i per sorpresa vam viure un dels moments més màgics del festival.
Després d’això vam veure la resta del festival, Dorian, Love of Lesbian… i fins i tot vam anar a tastar l’anada d’olla de Chris Cunningham però potser era massa complicat d’entendre en un estat mental normal :S
El cansament de part del grup va promoure una retirada a temps, més pensant en les hores de cotxe de l’endemà que en cap altra cosa i així ho vam fer. Vam trucar un dels taxistes simpàtics del migdia, Javier, amb el qual havíem quedat que li seriem fidels i l’esperaríem per tornar a “casa”, i si senyors, en 20 minutets teníem el taxi a recollir-nos a la porta del festival.
Després de tanta activitat l’endemà ens va costar moltíssim aixecar el dia però després del cafè vam agafar la carretera camí de casa. Això si! no ens vam voler perdre l’oportunitat de veure l’Skyline de Benidorm i mare meva!! quin desastre d’herència humana.
Després d’això i de les hores de viatge només quedava un estat d’esgotament que es notava en el silenci dins del cotxe, mentre sonava al cd del cotxe qualsevol música que ens permetes escoltar i descansar o suportar el viatge llarg, camí a la rutina una altra vegada.
D’acord! Aquest és un post per trencar el gel, per trencar la fredor de la distància de més de 3 mesos sense escriure una lletra (aquí perquè a d’altres llocs m’hi deixo els dits)
Ara mateix estic preparant una activitat sobre música que m’ha permés conèixer moltes aplicacions al voltant de la música. Aplicacions per aprendre, per escoltar, per crear…Entre totes elles avui n’he experimentat una d’estupenda us reprodueixo aquí la descripció que n’he fet i algun exemple de la seva aplicació:
Songza és un espai web que ens permet escoltar la música que vulguem des de qualsevol ordinador sense descarregar-la.
Simplement hem de fer una cerca amb el nom del grup o la cançó i ens ofereix el llistat de totes les coincidències que troba, a partir d’aquí podem escoltar les cançons i fins i tot crear-ne una llista de reproducció per anar escoltant una cançó rere l’altre.
Si la cançó té algun vídeo disponible, ofert per youtube aquest és afegit a la visualització en pantalla mentre escoltem cada cançó.
A més, quan cliquem una cançó de Songza se’ns despleguen tot un seguit d’accions relacionades amb:
- compartir (enviar per mail, publicar l’enllaç a twitter, crear un enllaç o incrustar la cançó en algun web personal),
- valorar,
- escoltar i
- afegir o esborrar de la llista de reproducció a la qual podem establir l’ordre de reproducció que vulguem.
Totes aquestes possibilitats les trobem en una interfície molt senzilla i dinàmica on només cal que escollim quina música volem escoltar i triem que fer-ne amb ella. Així de simple.
Aquí una mostra del resultat de compartir amb Songza:
Només dir que el bloc a més de respirar torna a caminar!
