Tot comença a la xarxa dies abans. Valentí Sanjuan (@valentisanjuan)convoca els twiterus pel programa que es farà a Catalunya Ràdio els dies: 2 i 5 d’abril #vistinovist. I el gran fenómen de les xarxes socials s’ha desencadenat. Ha estat l’inici d’una gran piulada.
El divendres més a nivell descriptiu i amb usuaris de diferents nivells que entenen, o no, el que és i per a què s’utilitza twitter va ser el tret de sortida. Sembla finalment un recurs per popularitzar l’aplicació, ideal per a començar a comprendre el que significa el microblogging i twitter en si.
Cal tenir present que, si bé és cert que twitter es menja el mercat, hi ha moltes altres xarxes de microblocs muntades de diferent manera però amb la mateixa utilitat, per exemple hi ha microblocs de dins i de fora de l’estat, com el nacional KriKri o de lectura horitzontal com Plurk. Cada un dels quals amb unes prestacions que els diferencien dels altres. Però sembla ser que s’ha acceptat popularment i també per nombre d’usiaris el reialme de twitter. Així doncs ha tocat potenciar-lo.
En tot cas, tornant al programa de ràdio que s’ha encarregat de potenciar twitter, el segon dia toca deixar de banda explicacions de que és o com crear comptes o seguir gent, per donar lloc a fer-ne una crítica i una anàlisi del ús o les avantatges que pot comportar l’ús de twitter i la repercussió que pot tenir en la vida dels seus usuaris. Jo aquí crec que és on cobra més importància alló de que hi ha tants twitters com usuaris de twitter, que va dir algú durant el programa i que ja em disculparà si no en recordo el nom.
En aquest aspecte val a dir que al programa @vistinovist es va tractar d’una manera lúdica i dispersa, el que també es comprensible en un mitjà d’entreteniment per a una tarda de dia festiu. Tot i així, amb l’excusa del twitter vam poder sentir en antena diferents veus que alguns segueixen i d’altres coneixen, com va ser el cas de la polémica intervenció de Miqui Puig entre d’altres que van descriure com viuen i veuen Twitter.
Pel que fa a l’ús de les xarxes socials no m’atreveixo a més que a donar la meva opinió, com a experiència personal (i també professional) puc dir que no és senzill dedicar les xarxes socials a un sol aspecte de la vida (laboral, personal, amics…) en quin punt s’ajunten o es separen? Realment es poden separar?
Com a mínim sense que en surti influenciat d’alguna manera?
Tots sabem que quan un s’enganxa a aquestes xarxes no les pot apartar fàcilment, i més encara si ja hem sucumbit als encants dels mòbils amb Internet que ens permeren comunicar sempre que la cobertura (sembla un nou Dèu) ens ho permeti.
Les xarxes socials una comença utilitzant-les de manera, això, social, i poc a poc les va utilitzant per crèixer. Si, per crèixer en molts aspectes: ampliar amistats i conexions, ampliar coneixements de la vida en general i sobretot de la professional, descobrir noves influències, aprendre de les experiències dels demés i alhora participar d’aquestes persones compartint aquelles coses que ens interessen perquè potser algú ampliarà amb elles el seu coneixement. Entre aquestes i altres coses que segurament m’oblido a causa del context amb el que em trobo ( de peu al tren redactant amb un dispositiu mòbil, veient com el senyor de davant es treu la sabata, desconsiderat) una va creixent.
Aixó fa gran les xarxes, la immediatesa, la facilitat, la gran repercussió, la llibertat d’ expressió i de les persones que ja no cal que esperin el diari de demà o l’hora del telenoticies a la radio o la televisió i que en la majoria dels casos porta un bany d’algun color polític, ara triem a qui escoltem o llegim i quan però a més també podem ser tots i cada un de nosaltres els generadors d’aquestes notícies en primera persona.
Ara també està bé que es popularitzin aquestes eines ja que no ens enganyem, no tothom hi té accés i si és cert que qualsevol té Facebook i que qualsevol PODRIA tenir twitter, i mira que és més senzill, però no és així.
Perquè?
Nous perquès donaran lloc a nous coneixements.
Sempre en marxa – by Iphone d’Annits